Obtén el visor de Flash

"Un dia clau en la història del Castell"  Tomàs Roselló Jaunzaràs

28 de febrero de 2013
Hui fa deu anys, el 28 de febrer de 2003, va ser una data fonamental en la història del Castell d'Alaquàs, ja que després d'importants moviments administratius i polítics succeïts al llarg de l'any 2002, este monument era obert per primera vegada al públic com a propietat del nostre poble.
En aquell moment, l'impuls i la convicció de l'Ajuntament d'Alaquàs –encapçalat per l'alcalde Jorge Alarte, la regidora de Cultura Elvira Garcia, actual alcaldessa del municipi i pel regidor d'urbanisme Vicent Forment–, com a resposta a la manifesta «propietat sentimental» del Castell de les alaquaseres i alaquasers al llarg de la història, s'han demostrat que van estar definitives per aconseguir l'expropiació d'este monument. Tot este camí recorregut des de l'arribada de la democràcia per aconseguir-ho, culminaria quatre anys més tard, amb la rigorosa rehabilitació integral del Castell-Palau, duta a terme per un equip multidisciplinari de prestigi, dirigit pel reconegut arquitecte Vicent Garcia, qui va estar vinculat a este procés des dels primers passos.
Darrere quedaven ja de manera definitiva, cinc segles de propietat senyorial i privada, en un camí no fàcil per al Castell, en el qual va estar en perill d'enderrocament, va perdre de la seua torre nord-oest i va patir uns usos impropis d'un «únicum», de gran rellevància al panorama europeu de l'arquitectura civil històrica. El primer intent de destrucció, que es va donar entre març i l'abril de 1918 a mans del seu propietari, Vicente Gil Roca, un comerciant de fusta de València, donarà lloc a una ferma resposta per part de l'alcalde del moment, Joaquín Vento i dels germans José i Mariano Benlliure. La implicació d'estos últims en el procés de salvaguarda, va estar definitiva per aconseguir la catalogació de l'edifici, com a Monument HistoricoArtístic, paralitzant així la seua desaparició i inclús impulsant la seua expropiació, que malauradament no va fructificar.
Però també cal recordar altre fet d'eixos dies, com fou la publicació de «El Palacio Señorial de Alacuás» que inclou el primer informe de valor de gran calat sobre el monument, redactat per l'arquitecte valencià José Mª Manuel Cortina Pérez. Al mateix es recopilava a més, els gràfics i fotografies duts a terme per alguns intel·lectuals valencians de l'època, com a reacció a la crida del Centre de Cultura Valenciana del que Cortina era dirigent i concloïa amb unes visionaries paraules seues, hui afortunadament acomplides, desitjant que l'edifici se salvara de l'enderrocament que el continuava amenaçant en aquell moment i que un ús cultural li donara la dignitat que mereixia. Este document, tot un referent en l'actualitat, ha contribuït en gran mesura a la difusió dels importants valors culturals de l'edifici i com a conseqüència, a la seua conservació fins als nostres dies. Este llibre que va ser presentat al mateix Centre de Cultura Valenciana, també un 28 de febrer, en este cas de 1923, data de la que hui s'acompleixen 90 anys i que el destí va voler que quedara gravada a foc en la història del Castell-Palau i en una de les seues sales. Per la qual cosa, este dia el devem recordar, com en el que tots nosaltres començàrem a gaudir d'este monument com a nostre

Publicat en Levante-emv, 28 de febrer de 2013