Obtén el visor de Flash

EL MORTER D'ALLIOLI

6 de julio de 2012
per Rafa Roca

L’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado, de Picassent, atorgarà aquesta nit el seu Premi Cultural a una de les persones més actives, polifacètiques i singulars de l’Horta Sud: Vicent Boscà i Perelló, mestre de vocació i músic de devoció, que abans d’arribar a l’estat de beatitud a què serà elevat en poques hores haurà passat pels càrrecs i ocupacions més diversos, entre els quals resulta oportú destacar: redactor del periòdic 7 Dies de la Comarca, fundador de l’Associació de Renovació Pedagògica de l’Horta Sud, regidor de cultura de l’Ajuntament d’Aldaia, president de l’IDECO de l’Horta Sud, col·laborador de Levante-EMV, i director de les revistes Papers de l’Horta i Saó, la degana de les publicacions en valencià. I això al marge d’altres devocions més o menys sostingudes en el temps que també figuren en el seu currículum cívic, com ara: membre del Consell de redacció de La Fulla de l’Olivar, col·laborador de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, membre de l’Associació Corretraca d’Aldaia i saxofonista de la banda de Picassent.
Amic de la pólvora i de la bona cuina, de Vicent s’expliquen llegendes urbanes tals com ara que una nit, quan tenia deu anys, donà vint voltes a la plaça major d’Aldaia amb el campanar de la parròquia de l’Anunciació carregat a l’esquena, i que tot fou pel disgust que li provocà no haver sigut escollit com a angelet per a cantar la Carxofa; també que, en una altra ocasió, i per tal de posar fi a les inundacions que periòdicament afectaven els seus conveïns, provà de modificar el curs del barranquet d’Aldaia omplint-lo de masclets, femelletes i coets de tres eixides, i encenent-los tots a la vegada: brooommm!; i encara –i aquest és el relat que compta amb major nombre de narradors– que, quan menja caragols, els xucla amb tanta intensitat i fervor que converteix les vaquetes en avellanencs. Però tot això només són mites, i l’únic que hi ha del cert és que, quan era xicotet –i dic «xicotet» tan sols com a hipòtesi–, caigué dins del morter d’allioli que preparava sa mare; i que, a partir d’aleshores, començà a sentir una especial propensió envers el treball en grup, la cultura, la solidaritat, l’entusiasme, el civisme i el desig de progrés i millora social.
Per això, el guardó amb què aquesta nit serà distingit –i al qual ens sumem tots els qui el coneixem, siga de prop o de lluny– no és conseqüència de ser l’únic membre de la cristiandat capaç de passar el rosari amb botifarres –ego confirmo–, sinó de la seua bonhomia i capacitat d’acció i de transformació social i cultural. De fet, d’entre tots els càrrecs que ha ocupat i ocupa, n’hi ha un que destaca a bastament, i és el de mestre. Mestre no només dels adolescents i joves que té actualment al seu càrrec a l’IES La Marxadella, de Torrent, sinó també dels qui hem tingut la sort de treballar colze a colze amb ell per tal de deixar aquest món –i qui diu aquest món diu el carrer, el barri o la comarca– una miqueta millor que no el vàrem trobar. De manera que si agafeu tot això que engalana l’amic Vicent Boscà –el compromís, la lleialtat, la capacitat d’esforç, el bon humor...–, ho poseu a dins d’un morter com el de la seua infància i ho remeneu amb traça, veureu com vos assalta una força màgica i sobrehumana que no sols vos permetrà lligar l’allioli, sinó que vos obsequiarà amb la joia que produeix compartir taula i conversa amb ell. Per molts anys, Vicent!




1